Carregant pàgina...

¿Vols col·laborar amb el Blog del CCN?

Si vols col·laborar amb el Blog del Club Català de Naturisme pots enviar les teves cròniques, notícies, anècdotes,... fent click aquí

26 de març 2008

Sin Piel 2008

Aquella nit estava neguitosa, no sabia amb que em trobaria. Encara i així havíem d’anar a dormir d’hora... L’endemà seria un dia de noves experiències.
A l’alba ja estàvem dempeus, això ja no tenia marxa enrere.
Encara tenia a la ment com va començar tot:
Va ser un dia, que al fòrum de la Web del CCN, va sortir un post una trobada reivindicativa per despullar-se per aquells que no poden cridar pel dret a mantenir la seva pell; Era el SinPiel 2008 organitzat per Animanaturalis.
De seguida i sense pensar-s’ho gaire, varem acordar que hi aniríem.
Durant els següents dies la gent donava la seva opinió a favor i en contra i nosaltres defensàvem la nostra dient que seria una molt bona experiència nuar-se d’aquesta manera i una molt bona ajuda pels animals”.
El gran dia ha arribat! A dos quarts d’onze érem a la catedral de Barcelona, l’hora i lloc convocat per l’associació Animanaturalis.
Ja havíem quedat amb un grup nombrós de socis i simpatitzants del CCN, que des d’aquí moltes gràcies pel seu suport. Petons i abraçades pels tots els coneguts.
Calla! Escolta Víctor, que comença l’explicació...
Després d’escoltar les ordres donades i allà mateix a una placeta al costat de la catedral ens comencem a despullar.
Quin fred! I les sabatilles?
No Desi, només has d’anar amb el barnús!
I tots en processó ens dirigim cap a la porta de la catedral. Un cop asseguts ens traiem el barnús i ens estirem a terra. Tanquem els ulls i comencem a sentir la remor de la gent i curiosos que s’apropen per veure’ns, els “clics” de les càmeres de fotos, les rialles, les crítiques,...
A més a més sentíem com els activistes explicaven el perquè de la manifestació.



Els deu primers minuts no els varem passar pas malament però a partir d’aquell moment tots nosaltres érem un embolic de tremolors.
De sobte comencen les campanes de la catedral a repicar... Una sensació indescriptible,... la pell de gallina,... la gent,... els “clics”,... tots s’acumulava...
De tant en tant no podia contenir la curiositat i obria els ulls per veure la multitud de la gent que ens envoltava,... i allò era impressionant.


Queden dos minuts!!!
Interiorment pensava que no ho aguantaria pas. Però quins dos minuts més llargs! Mai s’acabaven. Al final ens van dir que en lloc de dos van ser deu minuts... Tot sigui per la causa!!! I tota la gent que ens envoltava i tots els activistes va començar a picar de mans... Ufff! Quin dia de sensacions portem!!!
Desfilem un altre cop en processó, tots en silenci, cap a la placeta i ens comencem a vestir. La reivindicació ja ha acabat, ara ens espera un got de “caldo de l’àvia” vegetarià.
Mmmmm! Què calentó! I què bo!
Un cop recuperada la temperatura, petem una estona la xerrada amb la gent coneguda i cap a casa.
Tot dir que érem 150 persones nues aproximadament més els activistes informant i col•laborant. Cada any és més nombrosa , això vol dir algun cosa, no?
Ha estat una experiència inoblidable, tot acompanyat per un sentiment d’ajuda als que no es poden defendre.
Esperem trobar-nos l’any que ve, moltes més persones de les que hem anat aquest.




Text: Nahia - CCN
Fotos: Pedro J. - CCN
Video: YouTube

1 comentari:

Anònim ha dit...

Apoteòsic... va ser molt emotiu. L'any que ve repetirem.

Salutacions al natural,