Tota la informació relacionada amb el nudisme i el naturisme la podeu seguir al web del CCN:
Gràcies a tots per les vostres visites
lugares naturistas
Fa 15 anys
Carregant pàgina...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alberg. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alberg. Mostrar tots els missatges
12 de juny 2009
28 de juliol 2008
Intransigents al textil
Hola,
Adjunto notícia trobada a el Correo Digital sobre el Poble Naturista de "El Fonoll"
Salutacions al natural,
Víctor
"Al lugar lo han vestido de casas, árboles y calles, pero sus habitantes siguen desnudos, y porque quieren
Hace ahora diez años que a El Fonoll lo rescataron de las ruinas. Primero, vistieron a las viejas casonas de tejados y después las cubrieron con puertas las paredes. Taparon grietas aquí y allá y abrigaron con árboles sus calles. De todo hicieron los nuevos habitantes para devolver al lugar su belleza despojada por el abandono y las inclemencias del tiempo. Sólo que los nuevos vecinos, después de dedicarse a ponerle el mejor traje a este pueblo de Tarragona enclavado en un valle de encinas a 30 kilómetros de la costa, prefirieron quedarse allí a vivir como Dios los trajo al mundo. Éste era el marco natural idílico donde poner en práctica hasta el límite su filosofía naturista.
El Fonoll es la única localidad nudista, al menos dibujada en los mapas, de España. Emili Vives, el propietario de lugar -compró el pueblo, ha levantado 34 casas, prepara otras catorce más, y sueña con construir un hotel de tres plantas-, casado y con cinco hijos, vive en El Fonoll todo el año junto con Henk -un holandés jubilado que decidió abandonar su «aburrida y estresante» vida en Holanda «para empezar a vivir»-, además de con Nelo y Vasile, dos rumanos que trabajan para Vives reconstruyendo las viviendas, si bien ellos se confiesan «no naturistas». También Nuria, la mujer de Emili Vives, visita El Fonoll cada fin de semana, aunque trabaja y vive en Barcelona junto a los hijos de la pareja.
Adjunto notícia trobada a el Correo Digital sobre el Poble Naturista de "El Fonoll"
Salutacions al natural,
Víctor
"Al lugar lo han vestido de casas, árboles y calles, pero sus habitantes siguen desnudos, y porque quieren
Hace ahora diez años que a El Fonoll lo rescataron de las ruinas. Primero, vistieron a las viejas casonas de tejados y después las cubrieron con puertas las paredes. Taparon grietas aquí y allá y abrigaron con árboles sus calles. De todo hicieron los nuevos habitantes para devolver al lugar su belleza despojada por el abandono y las inclemencias del tiempo. Sólo que los nuevos vecinos, después de dedicarse a ponerle el mejor traje a este pueblo de Tarragona enclavado en un valle de encinas a 30 kilómetros de la costa, prefirieron quedarse allí a vivir como Dios los trajo al mundo. Éste era el marco natural idílico donde poner en práctica hasta el límite su filosofía naturista.
El Fonoll es la única localidad nudista, al menos dibujada en los mapas, de España. Emili Vives, el propietario de lugar -compró el pueblo, ha levantado 34 casas, prepara otras catorce más, y sueña con construir un hotel de tres plantas-, casado y con cinco hijos, vive en El Fonoll todo el año junto con Henk -un holandés jubilado que decidió abandonar su «aburrida y estresante» vida en Holanda «para empezar a vivir»-, además de con Nelo y Vasile, dos rumanos que trabajan para Vives reconstruyendo las viviendas, si bien ellos se confiesan «no naturistas». También Nuria, la mujer de Emili Vives, visita El Fonoll cada fin de semana, aunque trabaja y vive en Barcelona junto a los hijos de la pareja.
«Espacios naturistas han existido siempre y en lugares muy diversos del planeta», destaca Vives. «Las tribus indígenas son un claro ejemplo», añade. Pero el renacer de esta filosofía de vida como movimiento social no se produciría en España hasta el final de la Guerra Civil. Entonces surgen las primeras asociaciones naturistas en Barcelona y Madrid. Hoy, más de 3.000 naturistas han decidido asociarse, «aunque son muchos más los que hay», aseguran en la Federación Española de Naturismo.
Los fines de semana El Fonoll se llena de gente. Sesenta, setenta personas... En agosto, entre doscientas y trescientas viven allí empujadas por un lema: «Longevidad, nudismo y buen humor en contacto integral». «Hay muchos nudistas que fuman y beben, hábitos antisalud y antivida. El naturista es más íntegro. Le gusta vivir en armonía con la naturaleza y, además, ama la vida, por lo que trata de alargarla al máximo». Así, el ecologismo, el vegetarianismo y la medicina natural serán algunas de las ramificaciones de su modo de vida.
En El Fonoll (el nombre del pueblo proviene del hinojo que poblaba el lugar) hay algunas normas: es obligatorio ir desnudo, si la meteorología lo permite; pero sólo si te quedas por un tiempo, no si estás de visita. Está prohibido filmar o fotografiar sin el permiso de las personas implicadas; hay que prestar atención al agua, la leña y la electricidad que se consumen... Lo cuenta Emili Vives, desnudo de cintura para abajo, mientras selecciona unas verduras para la paella que está a punto de preparar."
Font: El Correo digital
Mas info sobre "El Fonoll":
Web de El Fonoll
Web del Club Català de Naturisme
Lugares Naturistas
11 d’abril 2008
Concurs de fotografia i poesia CCN - El Fonoll
Com cada any i sent habitual, el CCN juntament amb el Poble Naturista "El Fonoll" convoquen un concurs de fotografia i un altre de Poesia.
Enguany serà la 8ena edició pel concurs de fotografia i la 3era pel concurs de poesia.
Les bases del concurs les podeu obtenir per mitjà del butlletí "Naturisme" nº 164 (veure fotografies)
Videos dels Resultats anys anteriors:
Text / Videos: Marc M. - CCN
26 de març 2008
La Pasqua al Fonoll
Hola a tots!!!
Ja de tornada del Fonoll i, molt content de tot el que hem viscut aquest cap de setmana, estem amb les piles carregades a tope.
Una trobada de les que fan CLUB en majúscules, on el més important ha estat la convivència i el bon rotllo amb els companys i amics del CCN , amb els del Fonoll que han vingut a visitar-nos al alberg i s’interessen per tot el que fem.
El dissabte a la nit vam tindre la sorpresa, va començar a nevar i semblava que volia fer-ho de valent, tot un luxe al costat de l’estufa del alberg. Anàrem a dormir creien que l’endemà no sortiríem.
Ja el diumenge va lluir el sol i es va desfer la neu, el dia es presentava bé, encara que ventós. Alguns aprofitaren per seguir treballant amb l'empedrat de la entrada (que ha quedat molt xulo !!!!!! ).
Ja de tornada del Fonoll i, molt content de tot el que hem viscut aquest cap de setmana, estem amb les piles carregades a tope.
Una trobada de les que fan CLUB en majúscules, on el més important ha estat la convivència i el bon rotllo amb els companys i amics del CCN , amb els del Fonoll que han vingut a visitar-nos al alberg i s’interessen per tot el que fem.
El dissabte a la nit vam tindre la sorpresa, va començar a nevar i semblava que volia fer-ho de valent, tot un luxe al costat de l’estufa del alberg. Anàrem a dormir creien que l’endemà no sortiríem.
Ja el diumenge va lluir el sol i es va desfer la neu, el dia es presentava bé, encara que ventós. Alguns aprofitaren per seguir treballant amb l'empedrat de la entrada (que ha quedat molt xulo !!!!!! ).
Vingueren 3 socis més ja disposats a passar el cap de setmana.
A les 13,30 cap a preparar la paella, que es va fer com sempre, encara que per dinar ho vam fer a dins del restaurant del Fonoll, erem més de 40 i va estar molt bé.
Després vam tornar al alberg, on tenien una mona preparada per l’ocasió , socis i simpatitzants en gaudirem també, no cal dir que tot en un molt bon ambient.
Mes tard, les corresponents bacainetes, també tinguérem diferents sessions de massatges, inclòs un de reflexoteràpia.
També una passejada fins el pou dels desitjos on ja es va fer fosc, després del cerimonial tornar cap l'alberg.
Encara arribaren un parell més disposats a acompanyar-nos fins l’endemà, ells portaren un regal per l'alberg (cafetera nova ) i ¡¡¡¡sorpresa!!!! un pastís d'aniversari pel ganàpia del Joanet... la veritat és que va ser molt emotiu i em van tocar la fibra.
Sopar, tertúlia , inclús debats fins altes hores de la nit i un altre cop que comença a nevar, encara que aquesta vegada no tant intensa.
Dilluns va començar molt bé, uns quants es dedicaren a fer exercicis d’estiraments abans d’esmorçar. Un cop recuperades les forces ja estàvem disposats a sortir d’excursió, aquesta vegada ven anar cap el "pi de les 3 branques". Un cop allà vam fer un ritual molt curiós que va deixar molt bones vibracions.
Bé ara ja toca preparar les barbacoes, i ajuntar-nos amb els que van arribar últims, com feia aire el dinar ho vam fer a dins del nostre alberg. Vam ajuntar-nos 12 i, troben a faltar el parell que el diumenge per raons laborals tingueren que marxar i l'altre parell que van marxar al matí.
Per postres (una altra mona) tinguérem la grata companyia del Emili Vives i passar tots una molt bona estona amb tots nosaltres, a més els sol apretaba i s’estava molt bé.
A les 13,30 cap a preparar la paella, que es va fer com sempre, encara que per dinar ho vam fer a dins del restaurant del Fonoll, erem més de 40 i va estar molt bé.
Després vam tornar al alberg, on tenien una mona preparada per l’ocasió , socis i simpatitzants en gaudirem també, no cal dir que tot en un molt bon ambient.
Mes tard, les corresponents bacainetes, també tinguérem diferents sessions de massatges, inclòs un de reflexoteràpia.
També una passejada fins el pou dels desitjos on ja es va fer fosc, després del cerimonial tornar cap l'alberg.
Encara arribaren un parell més disposats a acompanyar-nos fins l’endemà, ells portaren un regal per l'alberg (cafetera nova ) i ¡¡¡¡sorpresa!!!! un pastís d'aniversari pel ganàpia del Joanet... la veritat és que va ser molt emotiu i em van tocar la fibra.
Sopar, tertúlia , inclús debats fins altes hores de la nit i un altre cop que comença a nevar, encara que aquesta vegada no tant intensa.
Dilluns va començar molt bé, uns quants es dedicaren a fer exercicis d’estiraments abans d’esmorçar. Un cop recuperades les forces ja estàvem disposats a sortir d’excursió, aquesta vegada ven anar cap el "pi de les 3 branques". Un cop allà vam fer un ritual molt curiós que va deixar molt bones vibracions.
Bé ara ja toca preparar les barbacoes, i ajuntar-nos amb els que van arribar últims, com feia aire el dinar ho vam fer a dins del nostre alberg. Vam ajuntar-nos 12 i, troben a faltar el parell que el diumenge per raons laborals tingueren que marxar i l'altre parell que van marxar al matí.
Per postres (una altra mona) tinguérem la grata companyia del Emili Vives i passar tots una molt bona estona amb tots nosaltres, a més els sol apretaba i s’estava molt bé.
Bé, arriba l'hora d'anar recollint i deixar-ho tot en condicions per a la següent moguda.
El rellotge corre...
Petons, abraçades i fins la propera!
Salut i solet.
Text / Fotos: Joan - CCN
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
